La primera paraula que em ve al cap al pensar en el Mima’m és “vincles”. En el moment més important de la meva vida, però també probablement en un dels moments en què més vulnerable estava (i, ara veig que sense ser-ne del tot conscient) vaig arribar a un dels tallers de la Núria.
El que podia haver estat un simple “entreteniment” va derivar en un aprofundiment bestial de la meva visió sobre la criança, un reconeixement del meu sentit de la maternitat i, fins i tot, un reconciliament amb la lactància, amb mi mateixa, amb el Quim i amb el nostre part.
Mai tindré prous paraules boniques per agrair al Mima’m tot el que m’ha fet sentir, ajudant a aflorir sentiments, emocions i, sobre tot, paraules. “Posa-hi paraules”, diu sempre la Núria. I, com sempre, quanta raó té…
Gràcies per la teva mirada dolça. Gràcies per entendre sempre al Quim, per acostar-te a mi, per ajudar-me tant a comprendre’l més a ell com a descobrir-me més a mi mateixa. Gràcies per no jutjar mai i acompanyar-nos en el nostre camí com nomès tu saps fer: pràcticament de puntetes però amb una força brutal.
No em vull extendre gaire més. Només donar-te l’enhorabona per tenir la valentia de convertir la teva passió en la teva feina. Moltes mares i nens et portarem sempre al cor.
